Però la idea és que els textos definitius vagin per aquí... nos cabran?
Primer, pano numerada:
1.
El roure martinenc és un arbre caducifoli que
reté les fulles, ja seques, tot l’hivern, i no li cauen fins quan reverdeix,
ben entrada la primavera.
2.
Aturar-se, i simplement mirar. La carena de la
serra de Verdera ofereix un panorama de 360 graus amb infinitat de punts on
fer-hi badar la vista.
3.
Les aigües netes de la riera de Taballera són
un paradís, quan hi són: la seva intermitència fa que els peixos predadors hi
siguin absents, bona cosa per a invertebrats, amfibis i rèptils aquàtics..
4.
Observar la fauna aquàtica amb cura pot ser
molt més divertit, interessant i entretingut que simplement remullar-se els
peus a l’aigua fresca. Una safata blanca, un salabret i una lupa, i a gaudir! I
en acabar, tot de nou a dins l’aigua!
5.
El castell de Quermançó, dalt una talaia
pintoresca que domina l’Empordà, fa volar la imaginació; se n’expliquen
llegendes de comtesses tristes i se li atribueixen somnis dalinians. Pugeu-hi i
deixeu-vos endur pel seu embruix.
6.
Els penya-segats del parc són refugi de
rapinyaires esquius, com la magnífica àguila cuabarrada –dita també
perdiguera-, que hi té dues parelles nidificants en racons secrets (que no us
descobrirem!).
8.
A l’agost, si l’estiu no ha estat massa sec,
les vores de camp i bardisses seran plenes de dolcíssimes móres: qui no tingui
por a esgarrinxar-se tindrà premi!
9.
Les móres, el fruit dels esbarzers, són un
aliment fonamental dels boscos mediterranis: en mengen els ocells, els
insectes, i fins i tot les guineus!
10.
Les densíssimes garrigues d’arbusts punxencs –argelagues,
ginebrons i els propis garrics, que li dónen nom-, són impenetrables refugis de
fauna de tota mena.
11.
Més de cinc-cents quilòmetres de parets seques
cusen el paisatge del parc: com una petita-gran muralla Xina dispersa i avui
submergida entre brolles i pinedes, record d’un passat en què l’agricultura –de
vinya i olivera- dominava el paisatge.
12.
L’esparver cendrós, rapinyaire gràcil i escàs,
arriba a l’abril per niar a garrigues denses i camps de blat.
13.
La fotografia de natura és a l’abast de tothom
que vulgui matinar una mica: de bon matí els rèptils, les papallones i eles
espiadimonis, encara freds, es deixen acostar força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.